En menys de mig any la Universitat de València tindrà nou rector. I la incògnita no és sols qui serà escollit de tots els precandidats que sonen o que encara no s´han revelat, sinó també com serà escollit. L´elegirà el Claustre de la Universitat o hi haurà una elecció directa de tots els membres de la comunitat universitària? Aquesta és la disjuntiva que permet l´actual sistema legal de la Llei Orgànica d´Universitats (LOU).
La LOU que el 2001 va aprovar el Govern del PP va comportar el canvi en el sistema d'elecció de rector. Fins aleshores havia estat el claustre universitari qui el triava. A partir de la LOU, però, l´elecció es fa amb vot ponderat –de valor desigual– dels membres de la comunitat universitària. És un sistema que dóna una aparença de democràcia directa i participativa: són tots els electors (estudiants, professors, personal d´administració i serveis) els qui voten els candidats a rector i no pas uns representants des del claustre. Ara bé, com veurem, aquesta aparent democràcia directa és només això, aparent. Perquè els vots d´uns quants no valen –ni de lluny– igual que els dels altres.
Aquesta mesura, com moltes altres de la llei, tingué en aquell moment una forta contestació de tots els estaments universitaris, al País Valencià i a tot l´Estat. Fins i tot el PSOE s´hi va oposar i va assumir el compromís de canviar-la. En 2007, quan ja governava a l´Estat, va aprovar la modificació parcial de la LOU. Però en contra de les promeses, l´elecció de rector no retornà al claustre, l´òrgan que des de la democratització de les universitats havia exercit aquesta funció. Els canvis introduïts pel PSOE ho deixaren a mitges: els estatuts de cada universitat determinen si l´elecció correspon al claustre (com era habitual) o al vot universal, però ponderat per sectors (com en la LOU del PP).
Perquè l´elecció del rector torne al Claustre és necessari un nou canvi en els estatuts universitaris. En la majoria d´universitats, com en la Universitat de València, aquesta modificació no s´ha fet. Nosaltres, però, som de l´opinió que l´elecció del rector ha de tornar al claustre. Les raons són moltes.
Alguns dels actuals defensors del sistema introduït per la LOU afirmen que és més democràtic, ja que es tracta d´un sistema d´elecció directa per sufragi universal lliure. El problema és que aquest vot no és igualitari, sinó que atribueix un valor molt diferent segons la classe d´elector. Així, el vot d´un grup minoritari, el de professors doctors, ja val més de la meitat de tot l´electorat: el 51%. Per tant, aquest argument esdevé una falsedat, perquè els vots d´un col·lectiu valen més que els de tots els altres tres sumats. Pitjor encara: per ells sols ja equivalen a la majoria absoluta.
Amb un exemple extrem (però tanmateix possible) es veurà ben clar quin valor «democràtic» té aquest sistema. Imaginem que en una elecció a rector només vota, del sector de professors doctors, una persona, el candidat a rector i els altres membres d´aquest sector s´abstenen. Dels altres tres col·lectius (la resta de personal docent i investigador, el personal d´administració i serveis i els estudiants), voten tots unànimement en contra (en el cas de la Universitat de València podríem parlar d´unes 50.000 persones). El resultat seria que amb un sol vot aquest candidat seria elegit rector perquè tindria el valor del 51% i 50.000 vots només valdrien el 49%.
D´altra banda, el sistema d´elecció mitjançant el claustre és el sistema normal d´elecció dels màxims òrgans unipersonals de govern de les administracions públiques de l´estat: així s´elegeixen els alcaldes (pel ple municipal), el president de la Generalitat Valenciana (per les Corts Valencianes) o el president del Govern de l´Estat (per les Corts Generals). També ho fan així altres òrgans de la Universitat, com ara les juntes de personal o el comitè d´empresa.
Aquest sistema permet, a més a més, recuperar la funció que el claustre va perdre amb la publicació de la LOU del PP: exercir com a vertader òrgan de control de la gestió del rector. Ara aquesta funció queda totalment difuminada, atès que el rector no depèn del claustre per a governar la universitat.
En conclusió: creiem que la universitat és molt més democràtica amb un claustre fort i amb autèntica capacitat de control de l´acció del rector. I sens dubte l´elecció del rector en aquest òrgan és el fet més important per a poder exercir aquest control. Precisament això era la voluntat del PP en promulgar la LOU: debilitar l´òrgan de representació de tota la universitat i reforçar la figura unipersonal del rector. Aquest és el sistema de gestió de les universitats privades. El sistema que el PP va voler traslladar, amb l´aprovació de la LOU, a les universitats públiques. El sistema antidemocràtic que ara cal tornar a regenerar pel bé de la vida universitària.
(*) Alfons Esteve, Miquel Coll i M. Luisa Manzano, membres del Claustre de la Universitat de València
La LOU que el 2001 va aprovar el Govern del PP va comportar el canvi en el sistema d'elecció de rector. Fins aleshores havia estat el claustre universitari qui el triava. A partir de la LOU, però, l´elecció es fa amb vot ponderat –de valor desigual– dels membres de la comunitat universitària. És un sistema que dóna una aparença de democràcia directa i participativa: són tots els electors (estudiants, professors, personal d´administració i serveis) els qui voten els candidats a rector i no pas uns representants des del claustre. Ara bé, com veurem, aquesta aparent democràcia directa és només això, aparent. Perquè els vots d´uns quants no valen –ni de lluny– igual que els dels altres.
Aquesta mesura, com moltes altres de la llei, tingué en aquell moment una forta contestació de tots els estaments universitaris, al País Valencià i a tot l´Estat. Fins i tot el PSOE s´hi va oposar i va assumir el compromís de canviar-la. En 2007, quan ja governava a l´Estat, va aprovar la modificació parcial de la LOU. Però en contra de les promeses, l´elecció de rector no retornà al claustre, l´òrgan que des de la democratització de les universitats havia exercit aquesta funció. Els canvis introduïts pel PSOE ho deixaren a mitges: els estatuts de cada universitat determinen si l´elecció correspon al claustre (com era habitual) o al vot universal, però ponderat per sectors (com en la LOU del PP).
Perquè l´elecció del rector torne al Claustre és necessari un nou canvi en els estatuts universitaris. En la majoria d´universitats, com en la Universitat de València, aquesta modificació no s´ha fet. Nosaltres, però, som de l´opinió que l´elecció del rector ha de tornar al claustre. Les raons són moltes.
Alguns dels actuals defensors del sistema introduït per la LOU afirmen que és més democràtic, ja que es tracta d´un sistema d´elecció directa per sufragi universal lliure. El problema és que aquest vot no és igualitari, sinó que atribueix un valor molt diferent segons la classe d´elector. Així, el vot d´un grup minoritari, el de professors doctors, ja val més de la meitat de tot l´electorat: el 51%. Per tant, aquest argument esdevé una falsedat, perquè els vots d´un col·lectiu valen més que els de tots els altres tres sumats. Pitjor encara: per ells sols ja equivalen a la majoria absoluta.
Amb un exemple extrem (però tanmateix possible) es veurà ben clar quin valor «democràtic» té aquest sistema. Imaginem que en una elecció a rector només vota, del sector de professors doctors, una persona, el candidat a rector i els altres membres d´aquest sector s´abstenen. Dels altres tres col·lectius (la resta de personal docent i investigador, el personal d´administració i serveis i els estudiants), voten tots unànimement en contra (en el cas de la Universitat de València podríem parlar d´unes 50.000 persones). El resultat seria que amb un sol vot aquest candidat seria elegit rector perquè tindria el valor del 51% i 50.000 vots només valdrien el 49%.
D´altra banda, el sistema d´elecció mitjançant el claustre és el sistema normal d´elecció dels màxims òrgans unipersonals de govern de les administracions públiques de l´estat: així s´elegeixen els alcaldes (pel ple municipal), el president de la Generalitat Valenciana (per les Corts Valencianes) o el president del Govern de l´Estat (per les Corts Generals). També ho fan així altres òrgans de la Universitat, com ara les juntes de personal o el comitè d´empresa.
Aquest sistema permet, a més a més, recuperar la funció que el claustre va perdre amb la publicació de la LOU del PP: exercir com a vertader òrgan de control de la gestió del rector. Ara aquesta funció queda totalment difuminada, atès que el rector no depèn del claustre per a governar la universitat.
En conclusió: creiem que la universitat és molt més democràtica amb un claustre fort i amb autèntica capacitat de control de l´acció del rector. I sens dubte l´elecció del rector en aquest òrgan és el fet més important per a poder exercir aquest control. Precisament això era la voluntat del PP en promulgar la LOU: debilitar l´òrgan de representació de tota la universitat i reforçar la figura unipersonal del rector. Aquest és el sistema de gestió de les universitats privades. El sistema que el PP va voler traslladar, amb l´aprovació de la LOU, a les universitats públiques. El sistema antidemocràtic que ara cal tornar a regenerar pel bé de la vida universitària.
(*) Alfons Esteve, Miquel Coll i M. Luisa Manzano, membres del Claustre de la Universitat de València
Estic d'acord en la manca de democràcia pel que fa a la elecció d'elecció directa per sufragi universal lliure amb ponderació de vot per estament, però em sorpren que els signants de l'article obvien que en la elecció pel Claustre aquest vot també esta ponderat per estament (recordeu que cada estament tenia un % de representativitat, prou paregut al que adjudicava la reforma de la llei en el cas del sufragi universal) i per tant que afirmen que és un sistema molt més democràtic, ja que es tracta del mateix cura amb diferent sotana. Una altra cosa és que puga ser més convenient un Calustre amb major capacitat de presió sobre l'equip rectoral, cosa que tampos tinc molt clara (la seua efectivitat)
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb Miquel i companyia. Si es supossa que la Universitat ha de ser una institució democràtica, es evident que algo està fallant, no només en aquest punt si no a més en allò relacionat amb la resta de Organs Colegiats de l'esmentada institució. No hi ha més que vore la constitució del Consell de Govern o el percentatge de PAS i estudiants en les Juntes de Facultat o Instituts universitaris propis o inclós en els Consells de departaments per adonar-se que el PAS i els estudiants (ja ni parle dels becaris) segueixen sent una minoria minúscula en comparació amb la gegantesca majoría de representats dels PDI. Així doncs, crec que per a donar exemple a la societat com a una institució avanguardista i de futur, haurien de començar per replantejar-se estes qüestions que son primordials per aconseguir una "major participació de la Comunitat Universitaria" que, dit siga de pas.... tant de rebombori se li dona en els Estatuts de la Universitat en la teoria però que en la práctica deixa molt que desitjar tant en les constitucions d'aquestos organs com en la forma d'elecció. Per aixó, personalment m'incline per fer desapareixer la figura de la ponderació afavorint una formula més igualitaria, representativa i proporcionalment adequada al nombre de persones que integren cada estament de la universitat, com fan la resta no sols de universitats a Europa sino del món sencer. A més no es tracta de amenaçar el poder de ningú sino de enriquir amb les aportacions de tota la comunitat per davant de qualsevol altra consideració. Es alló de no només ser la dona del Cessar sino de pareixer-lo.
ResponElimina