En menys de mig any la Universitat de València tindrà nou rector. I la incògnita no és sols qui serà escollit de tots els precandidats que sonen o que encara no s´han revelat, sinó també com serà escollit. L´elegirà el Claustre de la Universitat o hi haurà una elecció directa de tots els membres de la comunitat universitària? Aquesta és la disjuntiva que permet l´actual sistema legal de la Llei Orgànica d´Universitats (LOU).
La LOU que el 2001 va aprovar el Govern del PP va comportar el canvi en el sistema d'elecció de rector. Fins aleshores havia estat el claustre universitari qui el triava. A partir de la LOU, però, l´elecció es fa amb vot ponderat –de valor desigual– dels membres de la comunitat universitària. És un sistema que dóna una aparença de democràcia directa i participativa: són tots els electors (estudiants, professors, personal d´administració i serveis) els qui voten els candidats a rector i no pas uns representants des del claustre. Ara bé, com veurem, aquesta aparent democràcia directa és només això, aparent. Perquè els vots d´uns quants no valen –ni de lluny– igual que els dels altres.
Aquesta mesura, com moltes altres de la llei, tingué en aquell moment una forta contestació de tots els estaments universitaris, al País Valencià i a tot l´Estat. Fins i tot el PSOE s´hi va oposar i va assumir el compromís de canviar-la. En 2007, quan ja governava a l´Estat, va aprovar la modificació parcial de la LOU. Però en contra de les promeses, l´elecció de rector no retornà al claustre, l´òrgan que des de la democratització de les universitats havia exercit aquesta funció. Els canvis introduïts pel PSOE ho deixaren a mitges: els estatuts de cada universitat determinen si l´elecció correspon al claustre (com era habitual) o al vot universal, però ponderat per sectors (com en la LOU del PP).
Perquè l´elecció del rector torne al Claustre és necessari un nou canvi en els estatuts universitaris. En la majoria d´universitats, com en la Universitat de València, aquesta modificació no s´ha fet. Nosaltres, però, som de l´opinió que l´elecció del rector ha de tornar al claustre. Les raons són moltes.
Alguns dels actuals defensors del sistema introduït per la LOU afirmen que és més democràtic, ja que es tracta d´un sistema d´elecció directa per sufragi universal lliure. El problema és que aquest vot no és igualitari, sinó que atribueix un valor molt diferent segons la classe d´elector. Així, el vot d´un grup minoritari, el de professors doctors, ja val més de la meitat de tot l´electorat: el 51%. Per tant, aquest argument esdevé una falsedat, perquè els vots d´un col·lectiu valen més que els de tots els altres tres sumats. Pitjor encara: per ells sols ja equivalen a la majoria absoluta.
Amb un exemple extrem (però tanmateix possible) es veurà ben clar quin valor «democràtic» té aquest sistema. Imaginem que en una elecció a rector només vota, del sector de professors doctors, una persona, el candidat a rector i els altres membres d´aquest sector s´abstenen. Dels altres tres col·lectius (la resta de personal docent i investigador, el personal d´administració i serveis i els estudiants), voten tots unànimement en contra (en el cas de la Universitat de València podríem parlar d´unes 50.000 persones). El resultat seria que amb un sol vot aquest candidat seria elegit rector perquè tindria el valor del 51% i 50.000 vots només valdrien el 49%.
D´altra banda, el sistema d´elecció mitjançant el claustre és el sistema normal d´elecció dels màxims òrgans unipersonals de govern de les administracions públiques de l´estat: així s´elegeixen els alcaldes (pel ple municipal), el president de la Generalitat Valenciana (per les Corts Valencianes) o el president del Govern de l´Estat (per les Corts Generals). També ho fan així altres òrgans de la Universitat, com ara les juntes de personal o el comitè d´empresa.
Aquest sistema permet, a més a més, recuperar la funció que el claustre va perdre amb la publicació de la LOU del PP: exercir com a vertader òrgan de control de la gestió del rector. Ara aquesta funció queda totalment difuminada, atès que el rector no depèn del claustre per a governar la universitat.
En conclusió: creiem que la universitat és molt més democràtica amb un claustre fort i amb autèntica capacitat de control de l´acció del rector. I sens dubte l´elecció del rector en aquest òrgan és el fet més important per a poder exercir aquest control. Precisament això era la voluntat del PP en promulgar la LOU: debilitar l´òrgan de representació de tota la universitat i reforçar la figura unipersonal del rector. Aquest és el sistema de gestió de les universitats privades. El sistema que el PP va voler traslladar, amb l´aprovació de la LOU, a les universitats públiques. El sistema antidemocràtic que ara cal tornar a regenerar pel bé de la vida universitària.
(*) Alfons Esteve, Miquel Coll i M. Luisa Manzano, membres del Claustre de la Universitat de València
La LOU que el 2001 va aprovar el Govern del PP va comportar el canvi en el sistema d'elecció de rector. Fins aleshores havia estat el claustre universitari qui el triava. A partir de la LOU, però, l´elecció es fa amb vot ponderat –de valor desigual– dels membres de la comunitat universitària. És un sistema que dóna una aparença de democràcia directa i participativa: són tots els electors (estudiants, professors, personal d´administració i serveis) els qui voten els candidats a rector i no pas uns representants des del claustre. Ara bé, com veurem, aquesta aparent democràcia directa és només això, aparent. Perquè els vots d´uns quants no valen –ni de lluny– igual que els dels altres.
Aquesta mesura, com moltes altres de la llei, tingué en aquell moment una forta contestació de tots els estaments universitaris, al País Valencià i a tot l´Estat. Fins i tot el PSOE s´hi va oposar i va assumir el compromís de canviar-la. En 2007, quan ja governava a l´Estat, va aprovar la modificació parcial de la LOU. Però en contra de les promeses, l´elecció de rector no retornà al claustre, l´òrgan que des de la democratització de les universitats havia exercit aquesta funció. Els canvis introduïts pel PSOE ho deixaren a mitges: els estatuts de cada universitat determinen si l´elecció correspon al claustre (com era habitual) o al vot universal, però ponderat per sectors (com en la LOU del PP).
Perquè l´elecció del rector torne al Claustre és necessari un nou canvi en els estatuts universitaris. En la majoria d´universitats, com en la Universitat de València, aquesta modificació no s´ha fet. Nosaltres, però, som de l´opinió que l´elecció del rector ha de tornar al claustre. Les raons són moltes.
Alguns dels actuals defensors del sistema introduït per la LOU afirmen que és més democràtic, ja que es tracta d´un sistema d´elecció directa per sufragi universal lliure. El problema és que aquest vot no és igualitari, sinó que atribueix un valor molt diferent segons la classe d´elector. Així, el vot d´un grup minoritari, el de professors doctors, ja val més de la meitat de tot l´electorat: el 51%. Per tant, aquest argument esdevé una falsedat, perquè els vots d´un col·lectiu valen més que els de tots els altres tres sumats. Pitjor encara: per ells sols ja equivalen a la majoria absoluta.
Amb un exemple extrem (però tanmateix possible) es veurà ben clar quin valor «democràtic» té aquest sistema. Imaginem que en una elecció a rector només vota, del sector de professors doctors, una persona, el candidat a rector i els altres membres d´aquest sector s´abstenen. Dels altres tres col·lectius (la resta de personal docent i investigador, el personal d´administració i serveis i els estudiants), voten tots unànimement en contra (en el cas de la Universitat de València podríem parlar d´unes 50.000 persones). El resultat seria que amb un sol vot aquest candidat seria elegit rector perquè tindria el valor del 51% i 50.000 vots només valdrien el 49%.
D´altra banda, el sistema d´elecció mitjançant el claustre és el sistema normal d´elecció dels màxims òrgans unipersonals de govern de les administracions públiques de l´estat: així s´elegeixen els alcaldes (pel ple municipal), el president de la Generalitat Valenciana (per les Corts Valencianes) o el president del Govern de l´Estat (per les Corts Generals). També ho fan així altres òrgans de la Universitat, com ara les juntes de personal o el comitè d´empresa.
Aquest sistema permet, a més a més, recuperar la funció que el claustre va perdre amb la publicació de la LOU del PP: exercir com a vertader òrgan de control de la gestió del rector. Ara aquesta funció queda totalment difuminada, atès que el rector no depèn del claustre per a governar la universitat.
En conclusió: creiem que la universitat és molt més democràtica amb un claustre fort i amb autèntica capacitat de control de l´acció del rector. I sens dubte l´elecció del rector en aquest òrgan és el fet més important per a poder exercir aquest control. Precisament això era la voluntat del PP en promulgar la LOU: debilitar l´òrgan de representació de tota la universitat i reforçar la figura unipersonal del rector. Aquest és el sistema de gestió de les universitats privades. El sistema que el PP va voler traslladar, amb l´aprovació de la LOU, a les universitats públiques. El sistema antidemocràtic que ara cal tornar a regenerar pel bé de la vida universitària.
(*) Alfons Esteve, Miquel Coll i M. Luisa Manzano, membres del Claustre de la Universitat de València
